Plataforma Social de Castelldefels

Els afectats de l'amiant de Rocalla

Àlex Tisminetzky, Barcelona – Abril 2008

L'amiant és una perillosa substància prohibida des de fa dècades a gairebé tota laUnió Europea per causar asbestosi,a més d'altres greus malalties del pulmó. Malgrat la seva perillositat, l'Estat espanyol en va ser el principal productor europeu fins a finals dels anys 80. En els darrers mesos,els afectats de l'antiga fàbrica Rocalla de Castelldefels (el Baix Llobregat) s'han organitzat per realitzar una demanda col·lectiva contra la nova propietària, l'empresa Uralita SA.

El passat 22 de novembre el Centre Cívic Federic Montpou de Castelldefels es va fer petit per aplegar centenars de familiars i antics treballadors de la fàbrica Rocalla.

L'acte va ser la presentació al municipi de la Plataforma Estatal Jurídica d'Afectats de l'Amiant, impulsada pel despatx d'advocats Col·lectiu Ronda, i ha marcat l'inici d'una lluita al municipi pel reconeixement dels afectats per aquesta substància tòxica.

Rocalla, la impunitat de l'amiant

Rocalla és una empresa de fibrociment que va ser fundada a finals dels anys 1920 del segle passat, amb una plantilla que va arribar als 1.000 treballadors, configurant-se durant dècades com una de les principals empreses del municipi i de la comarca. Les seves instal·lacions es van trobar al centre mateix de Castelldefels, on vivien gran part dels treballadors, fins que finalment l'empresa va ser tancada al 1991, després de ser absorbida per Uralita SA.

Els antics treballadors de Rocalla durant dècades van estar en contacte directe amb la pols tòxica sense cap mesura de prevenció, la manipulaven directament amb les mans o empraven molins per fer-la miques, sense cap protecció, restant  durant tota la jornada en exposició a aquesta substància. I a causa d'aquestes intoxicacions actualment centenars d'ells han mort o pateixen l'asbestosi o altres malalties respiratòries derivades de l'amiant.

A més, nombrosos familiars dels treballadors també pateixen les mateixes malalties, provocades per la roba dels treballadors que arribava a les seves cases impregnades de la pols d'amiant. El soterrament de residus d'aquesta pols sense cap control durant dècades que va efectuar l'empresa per tot el municipi fins i tot ha provocat l'afectació a veïns dels immobles propers a la fàbrica.

Els treballadors de Rocalla i els seus familiars van conviure durant dècades amb la utilització indiscriminada i sense cap precaució de l'amiant, a pesar de que les primeres lleis de restricció de l'ús d'aquesta substància es remunten a l'època de la II República, i que als anys 1960 ja existia una normativa en la matèria. L'empresa, on es pagaven els millors salaris de la ciutat, no va respectar cap mesura de prevenció.

La manca de coneixement al respecte de molts dels treballadors, immigrants molts d'ells del camp andalús, va permetre l'empresa evitar cap conflicte en l'àmbit de la prevenció de l'asbestosi, fins al tancament definitiu de la planta, causat en gran part per la introducció progressiva de la nova normativa restrictiva a l'Estat espanyol als anys 1980. Durant dècades, molts treballadors en patir molèsties de pulmó eren prejubilats o acomiadats amb simples indemnitzacions.

Els afectats s’organitzen

La impunitat de Rocalla semblava assegurada. Però la casualitat va voler que una dècada després del tancament de la fàbrica un dels terrenys utilitzats per Rocalla per soterrar els residus d'amiant fos utilitzat posteriorment per construir l'actual seu de Correus de la ciutat.

Les alarmes van saltar quan después d'unes obres en aquesta oficina, amb majoria sindical de la CGT, 7 treballadors causessin baixa per malalties cancerígenes d'una plantilla de només 43 persones.

Va ser en aquest moment que els delegats del sindicat CGT es van posar en contacte amb el Col·lectiu Ronda per organitzar les demandes.

En organitzar un simple acte informatiu al centre de la ciutat les expectatives de convocatòria es van veure superades per l'assistència de centenars d'antics treballadors afectats d'asbestosi, a més de vídues i fills de morts per la mateixa malaltia. Moltes d'aquestes persones acudien als metges de la Seguretat Social que diagnosticaven malalties de pulmó, "sense cap relació amb l'amiant", o havien acudit a advocats que els negaven cap possibilitat de recórrer contra l'empresa.

Suport legal

La Plataforma Estatal Jurídica d'Afectats de l'Amiant, amb el suport de la CGT de Correus de Castelldefels, han obert una consulta gratuïta a Castelldefels pels afectats de l'amiant, amb l'objectiu d'assessorar legalment els afectats, i en poc més d'un mes més d'un centenar de persones s'hi han adreçat.

Els advocats laboralistes handestacat que com a resultat de les visites han comprovat que els treballadors i els seus familiars "han estat víctimes de l'amiant, però també del silenci dels inspectors de treball, dels metges i de la Seguretat Social" per no reconèixer l'abast dels efectes de la pols tòxica. I és que, segons denuncien els advocats del Col·lectiu Ronda, la gran majoria dels afectats no se'ls ha reconegut la malaltia professional, percebent pensions molt inferiors a les que els corresponen, ni s'han reclamat les conseqüents responsabilitats d'Uralita, actual propietària de Rocalla.

Amb la presentació massiva de demandes els afectats de la Rocalla
de Castelldefels esperen que la Seguretat Social reconegui les seves Malalties com a Professionals, indemnitzant tant totes les treballadores i els treballadors encara vius com els familiars dels molts empleats ja morts per a patologia de l'amiant.

L'amiant, la pols assassina

La paraula amiant prové de la paraula grega "indestructible", i és un compost de silicats de magnesi i ferro. L'amiant o asbest per la seva resistència ha estat utilitzada històricament en múltiples aplicacions, principalment en la construcció, en la variant de fibrociment, i en la indústria automobilística, la naval i la ferroviària.

Des de mitjans del segle XX va deixar-se d'utilitzar a gairebé tots els estats europeus per produir la malaltia de l'asbestosi i altres patologies cancerígenes del pulmó.

A l'Estat espanyol, principal productor europeu d'amiant fins a finals dels anys 1980, aquesta substància en canvi va ser permesa fins a ser progressivament regulada i restringida l'any 2002. L'amiant provoca greus patologies respiratòries, principalment l'asbestosi o els càncers de pulmó o pleura, que disminueixen de forma molt important la capacitat respiratòria de l'afectat.

Aquesta pols tòxica, de la que se'n coneixen els perills des de principis del segle XX, afecta als intoxicats dècades després de la seva exposició, ja que el pols d'amiant es conserva en el pulmó, i pot causar la mort o la incapacitat per qualsevol feina.